50 posts!

Com ja haureu notat amb el títol, aquest és el cinquantè post que faig en el meu blog. Quan vaig començar a escriure en aquest pàgina web tenia deu anys i no m'imaginava pas que arribaria tan lluny. De fet, la meva germana em va dir que ni de broma arribaria als cinquanta posts, i aquí estic! Ara, ja tinc dotze anys i fer aquest post m'ha suposat una gran felicitat i poder demostrar-li a la meva germana que s'equivocava.

La idea de crear aquest blog va sorgir del meu pare, perquè em va dir que tenia un amic que la seva filla tenia un blog, i aprofitant que aquell dia jo havia guanyat aquell concurs de contes (motiu del meu primer post) em va dir que aprofités i en crees un. La veritat és que jo no ho veia gens clar i primer m'hi vaig negar, perquè jo veia que això portava moltíssima feina i que no sabria què escriure-hi; però quan em van regalar la caixa plena de llibres vaig pensar que seria un bon motiu sobre el què escriure: els llibres que llegeixo.

Bé, com ja sabreu, vaig començar només escrivint sobre llibres, però després em vaig anar animant a provar coses noves i a escriure altres coses com viatges que faig o extraescolars meves.

Escriure m'encanta, però a vegades em costa molt decidir a posar-me a fer un post perquè, com qualsevol altra nena, també m'agrada mirar la tele, dormir, etc; però quan m'hi poso escric una bona estona seguida. A vegades tinc molts dubtes sobre què escriure o com escriure-ho, però quan el post està acabat, se'm dibuixa un somriure immens a la cara!

També m'agovio una mica perquè tinc molts llibres per llegir (llibres que m'han regalat, llibres que m'he comprat, llibres que m'han recomanat...) i molts posts pendents per fer; però el meu pare sempre diu que no és obligatori fer tots els posts de tots els llibres que llegeixo, i és precisament per això que no ho faig. Hi ha llibres que els vaig llegir fa molt i que encara no he fet el post, i em costa molt decidir si fer-lo o no, perquè també crec que és per lectors més petits i jo ja tinc una edat en què ja llegeixo coses de molt més gran, però a vegades també em sap greu deixar un llibre sense recomenació. És per això que en alguns posts poso que el llibre és per a nens més petits, perquè hi ha gent que m'ha comentat que mira el meu blog i que agafa idees pels seus fills (però són més petits que jo). Això m'agrada molt i em fa molt feliç!

Quan era petita tenia claríssim que de gran volia ser escriptora. Ara, crec més convenient que de gran tingui un ofici que em faci feliç i a més a més escriure com a hobby. Però una cosa tinc claríssima: el fet d'escriure no m'ho treu ningú! Perquè em fa feliç, em fa ser jo mateixa!

Faig 11 anys!!!!!

Avui, dia 18 de maig del 2015 faig 11 anys.

És xulo, encara que m'agradava molt tenir una dècada, i ara hauré d'esperar fins als 20 anys per tenir dues dècades i és molt temps ;-)...

Avui, no només és el meu aniversari. També és l'aniversari de la meva germana Cèlia. Ella fa 14 anys. Entre les dues hem fet un pastís de xuxes que està boníssim!!! (és el de la foto de sota)

M'agrada fer 11 anys!!!! ; )

La processó de Divendres Sant a Girona

 El divendres passat va ser Divendres Sant, el dia que es recorda que Jesús va morir clavat a la creu.

A Girona cada any per aquesta data es fa una processó que és com una desfilada on hi surten els manaies (simbolitzant els romans d'aquella època) i les vestes o penitents, que són les persones que van a la processó i acompanyen els passos, una mena de carrosses amb escenes de la vida de Jesús.

En aquesta processó jo surto de vesta des dels 3 anys, el meu pare surt de manaia des dels 14, la meva germana sortia de vesta i ja fa dos anys que surt tocant el saxo amb la Girona Banda Band i la meva mare s'ho mira des de fora i ens tira moltes fotos.

La processó comença a Sant Lluc i des d'allà anem caminant fins arribar a la Catedral. Un cop allà ens esperem una estoneta a dintre i anem sortint segons el portaveu de cerimonies anuncia el nom de la nostra confraria (Jesús crucificat). A mesura que anem sortint, baixem les escales de la Catedral amb molt de compte de no trepitjar les capes de les persones que van al davant.

Després fem una volta per Girona i tornem a la Catedral, però aquesta vegada no ho fem a dintre, sinó a fora, asseguts als costats de les escales. En canvi els manaies es queden drets fent una fila i veuen com van pujant tots els penitents. Quan ja ha pujat tothom, unes quantes persones s'encarreguen de pujar una creu molt gran amb Jesús clavat a ella (no és real).

 

A continuació apareix el bisbe que fa una pregària i tots junts resem el "Crec en un Déu". Al acabar aquesta pregària tornen a baixar la creu i els manaies es dirigeixen cap a Sant Lluc una altra vegada, fent un creuament en parelles. Després baixem les vestes i ens n'anem cap a casa.

És una experiència molt xula participar a la processó perquè vas caminant per la ciutat i de tant en tant tobes algú que coneies i li fas un somriure. També és una mica cansat però val la pena.

És molt bonic i molt emocionant.

Us convido a que vingueu l'any que ve a veure-la!!!!!! ; )

El Museu del Disseny de Barcelona

El dia 2 de gener la meva família i jo vam anar a Barcelona a veure el nou museu que han obert. Aquell dia el museu era gratuït i ens hi vam apropar.

Em va agradar molt la seva forma, ja que fa recordar a una grapadora.

El museu està molt aprop de la Torre Agbar i té 4 plantes. A la primera planta hi ha disseny d'objectes moderns, a la segona planta hi ha col·leccions d'arts decoratives i arts d'autors. A la tercera planta hi ha dissenys de vestits de com eren abans i com són ara, i a la quarta planta hi ha disseny gràfic i fotografíes. Té 4 plantes perquè primer a Barcelona hi havia 4 museus, cadascuna de les coses de cada planta. Aquests museus s'han ajuntat i han format el Museu del Disseny.

La planta que em va agradar més va ser la primera, perquè hi havia coses que han anat evolucionant amb el temps, com per exemple una moto, una aixeta... A més a més hi havia elements únics en tot el món, com per exemple el primer carro de la compra fet de plàstic. 

També em va agradar molt la tercera planta ja que vaig veure molts vestits antics, i em van impressionar perquè tenien la cintura molt i molt estreta a causa dels corsers: una mena de peça de roba que es posaven les noies abans per semblar més primes. Potser si ets un noi, no t'agrada tant com a mi aquestes coses, però segur que hi ha altres coses que t'agraden.

Hi va haver una planta que no em va agradar gaire, que va ser l'última, és a dir la quarta, ja que a mi les fotografíes no m'entussiasmen, però potser a volsaltres us encanten, així que no hi ha problema.

La segona planta també em va agradar força, tot i que les parts de gerros, joies, etc a mi no m'atrauen gaire. Però sí que em van agradar algunes coses, com per exemple una carrossa, unes cadires molt luxoses...

En fi, en general em va agradar quasi tot.

Si a vosaltres us agraden totes aquestes coses o quasi totes, ja sabeu que hi ha un museu on hi són totes.   ; )

El canal de Youtube de la Cèlia

Com que ara són festes, us vull proposar de fer alguna manualitat. Si us agraden aquestes coses, la meva germana Cèlia té un canal al Youtube que fa coses súper xules i fàcils de fer (i molt econòmiques!), perquè a ella li encanta fer manualitats i difruta molt.

A mi m'encanta tot el que fa. Ara us diré una o dues coses que ha fet: unes floretes amb cloves de festuc, o un centre de taula ben bonic.

Si hi voleu entrar només heu d'anar al seu Canal de Youtube i veureu els videos nous que va penjant de tant en tant.

Esper que us agradi, i si és així, us podeu subscriure al seu canal o posar-li un like i ella es posarà molt contenta.