Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de desembre del 2016

Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi

Com ja us vaig explicar fa dos posts, pel Sant Jordi de l'any passat vaig comprar dos llibres: "Els germans Wallace i l'espasa de Sir William" i "Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi". Com que ja vaig fer un post pel primer llibre, ara només us parlaré del segon ("Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi"). Aquest llibre considero que és per a lectors més petits (fins a uns deu anys més o menys) o, si no us agrada llegir llibres molt densos, crec que us pot interessar i agradar!

Com que ja fa molt que el vaig llegir, la veritat és que no el tinc tan fresc com d'altres, però igualment faré el post perquè em sap molt greu deixar-lo sense valoració.

"Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi" és un llibre súper original i creatiu per moltes raons, però sobretot pel fet que en Sisu Lagares s'hagi inventat que al Casc Antic de Girona, que per a mi és un dels llocs més bonics de la ciutat, hi ha passadissos secrets i tresors amagats... A mi em toca molt de prop, ja que jo visc a Girona i me la conec i estimo molt, per tant imaginar-te que a la teva ciutat hi ha un tresor amagat al qual per arribar-hi has de travessar passadissos secrets... És súper divertit a l'hora de llegir-lo. Ara estic fent molta referència a Girona, però si no sou d'aquesta ciutat estic segura que també un agradarà, eh? Perquè com ja sabreu, Sant Jordi és el patró de Catalunya i sempre a finals d'abril se celebra la seva diada, on tots el homes regalen a les dones que estimen una rosa i elles els hi regalen un llibre. La veritat és que no sé d'on ve aquesta tradició tan curiosa, però el cas és que tothom la respecta i a més a més s'ho passa d'allò més bé. Aquell dia la Rambla de Girona està plena de gom a gom i quasi que no s'hi pot passejar. Però aquesta tradició no només se celebra a la meva ciutat, sinó també a tot Catalunya. Així doncs, encara que no sigueu de Girona, podeu trobar interessant el fet de pensar que hi ha la llança de Sant Jordi amagada a les profunditats d'una ciutat.

Els protagonistes d'"Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi" són dos germans de deu i quinze anys respectivament que no sabem com, però sense esperar-s'ho sempre s'enboliquen en alguna història i passen unes aventures increïbles. En el llibre anterior ("Els germans Wallace i l'espasa de Sir William") van trobar una espasa que havia format part d'un gran personatge d'Escòcia (el Senyor William) i en aquest llibre el que troben és una llança , però no una llança qualsevol, sinó la llança de Sant Jordi!

Bé, ara us faré un resum de l'argument, però no us ho explicaré tot, que si el voleu llegir no tindria gràcia!
El llibre comença amb els nostres protagonistes anant a un torneig de golf a la ciutat de Girona. Allà s'hi troben un nen molt desagradable que competeix contra ells i no els fa gens de gràcia, però hauran d'aprendre a conviure junts en aquesta gran aventura entre corredisses pels passadissos secrets, fantasmes, esquelets i nous descobriments que fins a aquell moment ningú coneixia, i potser fins i tot, acabaran descobrint coses d'ells mateixos que no sabien i que els ajudaran en la seva relació.

Així doncs, acabaré dient una altra i última vegada que el llibre d'"Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi" m'ha semblat un llibre súper original, d'acció i aventures i us animo a llegir-lo (a lectors d'uns deu anys aproxima dement o als qui no els qui els hi agradin llibres no gairé llargs ni densos). Us semblarà molt interessant!






dimecres, 3 d’agost del 2016

Els germans Wallace i l'espasa de Sir William

L'any passat per Sant Jordi, a mi em feia gràcia comprar "Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi", ja que m'havien comentat que anava sobre Girona, i com que és la meva ciutat, em va cridar l'atenció. El que va passar va ser que quan vaig ser a la parada, em vaig trobar cara a cara amb el seu autor: en Sisu Lagares. Aprofitant l'ocasió, li vaig demanar que em firmés el llibre que jo ja havia comprat. Ell, molt content, em va dir que no hi havia cap problema amb que me'l firmés, però que si no llegia primer "Els germans Wallace i l'espasa de Sir William", potser no entendria del tot aquest. Així que em va ensenyar aquest últim llibre i com que també em va cridar molt l'atenció, el vaig comprar.

Ara que ja sabeu com és que tinc aquest llibre, us parlaré de: "Els germans Wallace i l'espasa de Sir William" i deixaré per un altre post "Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi".

Com ja he dit, l'autor d'aquesta aventura és en Sisu Lagares i les il·lustracions del primer són d'en José Aniceto Bellido.

La història comença amb els dos protagonistes (els germans Mark i Adrien Wallace) entrenant per un torneig de golf, quan en Mark (el gran) fa un cop tan dolent que la pilota va a parar enmig del bosc entre els arbres. Una mica avergonyit, va a buscar la pilota i.... quan hi arriba, allà al costat, una mica enterrat, hi ha un gerro que sembla molt vell. Aquell gerro conté un missatge que ells dos no s'esperen i que els portarà, sense saber-ho, a una gran aventura que canviarà les seves vides...

La història està ambientada a Escòcia i aquest va ser un dels motius pels que vaig gaudir tan llegint aquest llibre. Jo havia anat a Escòcia l'estiu abans de comprar el llibre i en molts paràgrafs de la història fan referència a aquest país i vaig sentir com si hi tornés.

Ha sigut una experiència molt bonica llegir aquest llibre i dono moltes gràcies a en Sisu per aconsellar-me que me'l comprés ;) Però com ja he dit, les aventures d'aquests dos germans no s'acaben aquí. Recordeu que hi ha un segon llibre... 



divendres, 4 de setembre del 2015

Col·lecció "contes blaugrana"

Ja fa molts i molts dies (fins i tot mesos), un amic del meu pare que és escriptor li va regalar uns quants llibres perquè jo me'ls llegís. Jo, ara tinc 11 anys i, considero que aquests llibres són per a nens i nenes una mica més petits (jo me'ls vaig llegir fa un anyet i crec que ja era massa gran). En tot cas, com us deia, l'amic del meu pare es diu Josep Maria Fonalleras i és l'autor dels següents llibres (que jo tinc):
- Demà anirem al camp, Joan!
- La foto d'en Marçal.
- Diari de la Laia.
- La final d'en Gorka.
- La samarreta de la Fatimetu.
- Els somnis de l'Uri.
 
Les il·lustracions de tots aquests llibres són d'en Jordi Vila Declòs i són molt boniques i expressives.

Els anteriors llibres són tots de la col·lecció blaugrana, i com us podeu imaginar, tracten sobre alguna cosa del Barça. Doncs així és: tots expliquen una petita historieta relacionada d'alguna manera amb aquest equip. A més a més, cada llibre porta incorporat un punt de llibre descodificador, que serveix per descobrir algunes respostes amagades de les preguntes del Barça que s'hi amaguen (us deixo la fotografia abaix perquè us ho pogueu imaginar millor).

El primer llibre, "Demà anirem al camp, Joan!", tracta sobre un nen (en Joan) que s'emporta una gran sorpresa quan el seu pare li diu que l'endemà aniran al camp del Barça. El dia següent, ho preparen tot amb molta cura: la samarreta, la bufanda, els entrepans, el cotxe... I per fi arriben al camp: la gent, l'ambient, els jugadors sortint al camp, l'himne del club, els primers minuts de partit i... el primer gol!

El segon llibre, "La foto d'en Marçal", tracta sobre un nen (en Marçal) que no apareix a les fotografies, és un misteri. Ningú sap com passa, però a la que li fas una foto, hi apareix tot menys la figura d'en Marçal. És com si fos un fantasma i en realitat a l'escola el veuen així. Ell, cansat de que s'enriguin, decideix no deixar que ningú més li faci fotos. Però un dia, li apareix la ocasió de fer-se una foto amb l'equip sencer del Barça. Deixarà escapar la seva oportunitat encara que potser no aparegui a la fotografia?

El tercer llibre, "Diari de la Laia", tracta sobre una nena (la Laia) que juga molt bé a futbol. Un dia li apareix la oportunitat d'entrar al Barça, això si: ha de passar unes proves. A ella li fa molta il·lusió, però en part també li sap greu no poder-ho compartir amb el seu germà, com ho feien abans. Ara la Laia té por del seu germà perquè vesteix molt extrany, s'ha repat i es relaciona amb nens que fan actes de delinqüència pels carrers de la ciutat.

El quart llibre, "La final d'en Gorka", tracta sobre un nen (en Gorka) que, juntament amb la seva cosina, assistiran a la Final de la Copa de futbol del 1928 a Santander. És un partit excepcional: entre fang, pluja i vent, els dos equips juguen fins a deixar-s'hi la pell i en Gorka i la seva cosina ho viuran de molt aprop, tant, que potser deixaran el seu lloc a les grades...

El cinquè llibre, "La samarreta de la Fatimetu", tracta sobre una nena sahrauí (la Fatimetu) que viu enmig d'un desert, en un camp de refugiats. La Fatimeu juga molt bé a futbol i a més li encanta el club Blaugrana. Un dia decideix fer-se una samarreta amb retalls de roba blava i vermella. La retalla a tires i amb això es crea una samarreta envejable. Ella, molt satisfeta de la seva manualitat, espera impacient l'estiu per anar a Girona a allotjar-se en una casa d'uns gironins. Com li anirà per Girona?

El sisè llibre, "Els somnis de l'Uri", tracta d'un nen (l'Uri) que va al Camp Nou a veure un partit del Barça. Tot va bé, fins que l'Oriol decideix anar al lavabo i enmig d'una tormenta inesperada, es perd al camp. Mentre volta perdut pel Camp Nou, l'Uri coneixerà la misteriosa Veu de l'estadi.

Ja fa molt que em vaig llegir aquests llibres i és una mica difícil recordar-ho, però si que recordo que em van agradar molt, perquè a part de que les històries són molt interessants, jo sóc del Barça i ho vaig viure molt!











diumenge, 1 de març del 2015

Otto, el nen que va arribar amb la neu

Quin llibre més interessant!!! Otto el nen que va arribar amb la neu ha sigut un llibre que hem llegit a classe amb tots els companys. Això m'ha agradat molt perquè hem pogut comentar el llibre i discutir coses, cosa que jo no ho puc fer quan llegeixo un llibre tota sola. Llegir-ho en grup m'ha permès veure que llegint el mateix, hi ha gent que ho mira d'una altra manera i pensa diferent. M'ha agradat moltíssim!!!

La història comença en un dia, concretament el 29 de març, quan l'Helena Puigagut va donar a llum un nen gairabé transparent, de lo blanc que era, que li va posar de nom Otto. Just en aquell moment, en el seu poble, Imer, van començar a caure petites volves de neu. Tot el poble es va quedar molt sorprès, ja que just en aquella època s'esperaven que vingués el desglàs i arribés la primavera.
En el pic més alt d'Imer uns ulls miraven atentament i unes mans fredes van deixar caure una llavor molt i molt petita. La llavor va anar caient fins a arribar a la vall d'Imer, on allà, va caure just damunt del cap de la professora de música, la Neus, que anava a visitar el nounat. La Neus va somriure i va agafar la llavor que se la va posar a la butxaca. La Neus es va apropar cap a l'Otto i li va posar la llavor a dintre d'una de les seves mans petitones. Aquest es va posar la mà a la boca i es va empassar la llavor. Des d'aquell dia mai no va parar de nevar a Imer.
L'Otto es va anar fent gran. La Neus sempre li explicava una història que a ell li agradava molt que anava sobre un home anomenat Vent del Nord que va tenir una filla anomenada Quíone. 

La història de la Quíone era molt interessant: es veu que la neu la seguia a tot arreu. A mesura que Quíone es va anar fent gran, va aprendre a controlar els seus poders i aleshores es va convertir en la Reina de les Neus. I va ser llavors quan va coneixer a Posidó, el Déu del Mar. Estaven molt enamorats, però el Vent del Nord no hi estava d'acord. Al final Quíone i Posidó van tenir un fill que li van posar de nom Eumolp.

Continuant amb la història de l'Otto, només us puc explicar que va conèixer una nena que es deia Greta i es van fer molt amics, i fins i tot l'Otto s'hi va enamorar. A l'Otto li van passar moltes coses més i en va descobrir també moltes, però no us les vull explicar per si no us heu llegit el llibre.

Aquest llibre l'ha escrit la Laia Logan i els dibuixos són d'en Jordi Vila Delclòs. La història és molt emocionant, tant, que quan el professor ens deia que tanquessim no voliem perquè voliem descobrir més coses. M'ha agradat moltíssim, però crec que el final és massa curt i que el llibre hauria de continuar, però no us explicaré el final per si no us heu llegit el llibre.

Otto el nen que va arribar amb la neu és fascinant!!!

Us el recomano molt!!!!! ; )



dimarts, 6 de gener del 2015

Això és un secret que només sé jo

Ha sigut molt emocionant llegir un llibre de misteri. Aquest llibre es titula: "Això és un secret que només sé jo". L'ha escrit L'Eulàlia Canal, que per cert, és el tercer llibre que em llegeixo d'ella; els altres dos eren "Un somni dins el mitjó" i "Un petó de mandarina" i em van agradar moltíssim. Els dibuixos del llibre "Això és un secret que només sé jo" són de la Zuzana Calej.
Per a mi ha sigut el meu tretzè llibre de la col·lecció de la formiga groga, però en realitat és el número 50.

El protagoniste i el narrador del llibre, un nen anomenat Hug, que es pensa que és un cas perdut. Però a la seva amiga Dèlia no pensa així. La Dèlia ja és molt gran i un dia, quan l'Hug arriba a l'escola, no la veu al seu lloc, al costat de la porta. A la taula hi ha el cafè sense tastar. Continua caminant i la veu allà, estirada al terra al costat de les escales. S'hi apropa i veu que al seu costat hi ha un botó amb un dibuix d'una serp. Comença a rumiar i al final intueix que està al davant d'un assassinat.
Es posa malalt, però després de curar-se, ell i els seus amics (el Yuri i la Rita) decideixen esbrinar tot el que ha passat, i passen moooltes aventures i alguns molta por.

A mi el llibre m'ha agradat molt, i és que quan començava a llegir, no podia parar!
És un llibre de molt de misteri però tot i així no tenia gaire por, bé, una mica sí.

Si us agrada aquest tipus de llibres, aquest llibre és per a vosaltres.

Us el recomano!!!  ; )



dimecres, 31 de desembre del 2014

El dia que el metro se'ns va empassar

Creieu que el metro se us pot empassar? Doncs aquest llibre us explica aquesta mateixa situació. Tot comença un dia quan una classe de 3r va a visitar el Museu Marítim de Barcelona i la Clàudia arriba tard a l'escola perquè vol uns pares nous. El seu amic Roc li proposa de ser detectius i ella hi està encantada. Durant el trajecte en metro, descobreixen un home amb gavardina, ulleres i barret, que s'assembla molt a un personatge del llibre de Tintín. Tots dos decideixen seguir-lo i de cop i volta aquell extrany personatge els fa desaparèixer, com si el metro se'ls hagués empassat.

"El dia que el metro se'ns va empassar" ha sigut per a mi el dotzè llibre de la col·lecció de la formiga groga, tot i que en realitat és el número 48. L'ha escrit la Gemma Armengol i els dibuixos són d'en Tatay.

Ha sigut un llibre diferent dels altres i molt curiós, perquè els nens són una mica trapelles i això converteix el llibre en molt emocionant i aventurós. També m'han agradat molt tots els personatges que hi surten, perquè alguns són molt divertits! Jo no us he parlat de tots els personatges, perquè si us llegiu el llibre no vull que ja ho sapigueu tot; al contrari, vull que us ho trobeu per sorpresa ja que crec que és molt més emocionant i divertit.

Ha sigut molt emocionant llegir aquest llibre i trobar-me tantes sorpreses!
Us el recomano!! ; )




dilluns, 29 de desembre del 2014

El país dels dracs

L'últim llibre que he un llibre titulat: El país dels dracs. Aquest llibre ha sigut per a mi l'onzè llibre de la col·lecció de la formiga groga, però en realitat és el número 45. L'ha escrit en Jordi Sierra i Fabra i els dibuixos són d'en Javi García.

Aquest llibre diu que fa molts i molts anys, en unes terres molt llunyanes, existien unes criatures anomenades dracs. Vivien molt tranquils i en pau, fins que un dia van arrivar uns invasors que van començar a construïr cases al seu territori. Els invasors es feien anomenar humans. Els dracs no saben si han de fer la guerra, perquè estan molt espantats, ja que els humans tenen armes, així que algú s'hi haurà de ficar pel mig o la guerra serà enorme!

A mi aquest llibre m'ha agradat, malgrat que a mi els dracs no m'agraden gaire, perquè són ferotges. En canvi els d'aquest llibre no ho són tan com els pinten a les pel·lícules.

En el llibre passa una història que no us he explicat, perquè no ho vull espatllar, però és molt bonica i si us llegiu el llibre, jo crec que us agradarà molt.

Ha sigut molt xulo llegir aquest llibre.

I ja sabeu, si us agraden les històries de dracs no gaire ferotges, aquest llibre és per a vosaltres!!!!




Un petó de mandarina

Ja fa uns dies, i fins i tot setmanes, que al col·legi ens vam acabar de llegir el llibre del primer trimestre. Aquest llibre es titulava: Un petó de mandarina. La veritat és que no m'hauria fet res tornar-lo a llegir, ja que ha sigut molt emocionant de llegir. 
El llibre va sobre una nena que és nova a una escola. Resulta, que la nena (la Vanina) ve d'un país on hi ha guerres. També hi ha un nen que s'enamora de la Vanina. Un dia, quan el nen, que es diu Tavi, es vol apropar a la Vanina, un altre nen, que és molt mal educat, apareix al seu davant i li diu que ni s'apropi, perquè la Vanina està enamorada d'ell. En Tavi s'ho creu i s'emporta una gran decepció. I des de llavors tot el que fa la Vanina per ell, es pensa que només ho fa per a ser amable o alguna cosa per l'estil, però, en realitat és això? Aquesta part no us la vull explicar, perquè si llegiu el llibre us l'hauré espatllat.

Aquest llibre l'ha escrit l'Eulàlia Canal i els dibuixos són de Sara Ruano. Aquest és el segon llibre que em llegeixo de l'Eulàlia Canal. L'altre llibre va ser: Un somni dins d'un mitjó, que em va agradar molt també.

M'ha encantat aquest llibre, perquè en Tavi es creu que no és ningú, que no sap fer res, i m'ha ensenyat que tothom és important i que tothom sap fer moltes coses. No hi ha ningú que no sàpiga fer absolutament res.

Ha sigut mooolt bonic llegir aquest llibre.

Us el recomano!!!!! ; )



diumenge, 16 de novembre del 2014

Missió Trobairitz

Ja m'he llegit un altre llibre de la col·lecció de la formiga groga. El llibre es titula: Missió Trobairitz.
El protagonista d'aquesta història, un animaló molt especial, ja està tip de que ningú conegui els poemes de la seva mestressa, ja que a ell li encanten. Però no sap com fer-ho, fins que al final se li acut una cosa al·lucinant!!! Aconseguirà que els poemes de la seva mestressa siguin coneguts? Jo això no us ho vull dir perquè si llegiu el llibre, no us el vull espatllar.
Aquest llibre m'ha agradat molt perquè el protagonista és un animal (i a mi m'encanten els animals, i més els que parlen) i perquè aquest llibre diu que les noies també poden fer coses que fan els nois  (com per exemple, escriure poemes, en aquest cas).
Aquest llibre l'ha escrit la Cinta Arasa i els dibuixos són de l'Ignasi Blanch.
Ha sigut molt emocionant llegir aquest llibre!

Us el recomano!!!! ; )


diumenge, 12 d’octubre del 2014

Ricard, el del forat negre

"Ricard, el del forat negre" ha sigut per a mi el novè llibre que he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit en Pep Molist i els dibuixos són de la Lucía Serrano.

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè el protagonista d'aquesta història (en Ricard), té molta imaginació i ell des de ben petit tenia la il·lusió de ficar-se a dintre d'un forat negre. Un dia rep un regal del seu oncle: unes botes, una jaqueta i una llanterna. Amb aquestes coses, en Ricard s'endinsa al Bosc Singular on hi passa una aventura molt extranya.

M'ha cridat molt l'atenció, que normalment als llibres, els capítols van numerats de l'1 a qualsevol número, però en aquest llibre va al revés, és a dir, del 15 al 0 però d'una manera més divertida, com per exmple: 12 monedes o El vagó número 9. 

Aquest llibre ha sigut molt interessant i molt divertit, perquè els personatges, com en d'altres llibres anteriors, també són animals i a mi ja sabeu que m'agraden molt els animals que parlen!

Us el recomano!!! ; )

diumenge, 21 de setembre del 2014

El misteri de l'espantaocells adormit

El misteri de l'espantaocells adormit ha sigut per a mi el vuitè llibre que m'he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit en Joan de Déu Prats i les il·lustracions, que són molt divertides, les ha fet en Lluïssot.

Per cert, la meva germana gran, quan era més petita, va llegir un altre llibre d'en Joan de Déu Prats que es titula: Fricandó; i diu que l'hi va agradar molt.

Els personatges d'El misteri de l'espantaocells adormit són animals que parlen i la història, com diu el títol, un misteri una mica especial. Em sembla una combinació molt interessant, ja que mai havia llegit un llibre que combinés aquestes dues coses.

El protagonista d'El misteri de l'espantaocells adormit és un esquirol que es dedica a investigar (és detectiu) però fa molt de temps que no li encarreguen un cas, fins que un dia un cuc de terra li explica que ha desaparegut el cor de l'espantaocells. L'esquirol es posa molt content perquè per fi té un cas per a resoldre i alhora molt seriós perquè ha de buscar el culpable de que l'espantaocells estigui adormit. La resta de la història, que és molt interessant, no us la vull explicar perquè si us llegiu el llibre pugueu gaudir del final del misteri, tant com ho he fet jo.

A mi aquest llibre m'ha agradat molt: us el recomano!!! ; )


dimarts, 9 de setembre del 2014

Aventures sense sortir de casa

Aventures sense sortir de casa ha sigut un llibre totalment diferent dels altres. Aquest llibre per a mi ha sigut el setè llibre de la col·lecció de la formiga groga i l'ha escrit la Núria Albertí.

D'aquest llibre m'han agradat molt els dibuixos, que els ha fet la Cristina Losantos.

Aquest llibre ha sigut diferent, perquè tot eren poemes i molt divertits. Tots tracten sobre aventures que munten uns nens molt eixerits i les fan a casa seva o a casa dels avis.


dilluns, 8 de setembre del 2014

Tarzan dels ximpanzés

Ja m'he acabat un altre llibre i es diu Tarzan dels ximpanzés. Aquest llibre ha sigut per a mi el sisè llibre de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit l'Enric Lluch i els dibuixos són de la Gemma Capdevila.
Tarzan dels ximpanzés és un llibre ideal per una persona que li agraden les aventures i la selva.
El narrador d'aquest llibre és un ximpanzé molt eixerit i també molt xafarder, que explica una història bastant coneguda, però una mica diferent de la clàssica. La seva àvia es troba una espècia molt rara de ximpanzé pelat i se'l queda. Ell es cria amb els ximpanzés i quan és més gran, arriba a ser el ximpanzé alfa. Passen moltes aventures però millor no us les explico...
A mi aquest llibre em va agradar bastant.

Si t'agraden les aventures i la selva, aquest llibre és perfecte per a tu!!!
                                                                                                                                                                                                                                                   

diumenge, 10 d’agost del 2014

Xarop de banya d'unicorn

Quin llibre tan i tan bonic! Xarop de banya d'unicorn m'ha emocionat molt!!!
Per a mi, el llibre: Xarop de banya d'unicorn, ha sigut el cinquè llibre que m'he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit la Muntsa Mimó i els dibuixos són de la Cristina Sardà, que per cert, m'han agradat molt aquests ddibuixos.
Aquest llibre tracta sobre un nen que té sis germans grans, i que mai li deixen fer res perquè ells diuen que és molt petit. Ell es queixa, i va en vusca de l'unicorn de la lluna perquè el faci més gran.
La millor part és el final, ja que és preciós.
M'ha encantat!!

Us el recomano!!! ; )

dilluns, 4 d’agost del 2014

Quin cap, Clara!

La narradora del conte, la Clara, és una nena ben especial, perquè ja quan era petita, li començaven a sortir coses al cap. Per exemple, quan la Clara tenia tres mesos, els seus pares li van comprar un xumet i a l'endemà, a la Clara li havien sortit nou xumets al cap. Un altre exemple seria que, un dia, en Lluc - el germà de la Clara-, li va donar una oliva a la seva germana i a mitganit, a la Clara li havia sortit una olivera al cap. Però no només els xumets i l'olivera, sinó que també li van sortir unes granotes, un ocell que nia, etc. Però el que de veritat va espantar a la Clara, és que un dia li va sortir una antena parabòlica i va començar a escoltar una conversa que no li agradava gens...

Aquest llibre, ha sigut el quart llibre que m'he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit la Glòria Marín i m'ha encantat. És un llibre fantàstic!!


Us el recomano!!! ; )

dilluns, 28 de juliol del 2014

Històries viscudes

Que bonic aquest llibre! Històries viscudes ha sigut el meu tercer llibre de la col·leccio´de la formiga groga i l'ha escrit en Pere Tobaruela. Ha sigut súper emocionant llegir aquest llibre. Va d'una nena que es diu Ona i que troba un llibre molt especial... Tot el que hi ha escrit en aquell llibre, li passa a la vida real a l'Ona. Aquell llibre és màgic, i ho dic perquè cada vegada que obre el llibre per la primera pàgina, troba un història diferent. 

M'ha encantat aquest llibre, i és que quan em posava a llegir, no podia parar!

Us el recomano amb tot el cor!!! ; )

Un niu de formigues

Un niu de formigues ha sigut per a mi el segon llibre de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit en Jordi de Manuel.

M'ha agradat, entre altres coses, pel fet que són diverses històries en un llibre, però en totes hi aparèixen formigues, reals o imaginàries. 

M'han agradat especialment el tercer, el quart i el cinquè capítols, perquè les històries són molt boniques. Però el capítol que de veritat m'ha agradat ha sigut l'últim, ja que és una història amb endevinalles pel mig. 

També hi ha hagut un capítol, que és el sisè, que em va entristir, ja que fa una mica de pena.

 Però en general el llibre és molt bonic.

Us el recomano!!! ; )

dimecres, 23 de juliol del 2014

Gosigatades

Sabeu què vol dir la paraula gosigatades? Vol dir aventures en l'idioma dels gats i dels gossos, perquè entre ells s'entenen.

Gosigatades és un llibre de Flavia Company i és de la col·lecció de la formiga groga.

A mi el llibre m'ha encantat, perquè, encara que siguin gossos i gats, he après moltes coses.

La colla consta del Terretrèmol, un gos molt gran, el Mestre, un altre gos que es diu així perquè és el més llest, el Pi, un gos molt alt, el Punxegut, un gos amb les dents molt afilades, la senyora Fina, una gosseta blanca i peluda, el Sam, un gat ratllat i el millor amic del Mestre, i finalment, la Peti, la xicota del Sam que també és una gata.

Aquest llibre és preciós.

Us el recomano!!! ; )


dimecres, 16 de juliol del 2014

Bufa, quin paisatge!


Ja m'he acabat el sisè i últim llibre ( de moment ) de la col·lecció: la tortuga setciències. El llibre es titula: Bufa, quin paisatge!.

M'ha agradat molt, perquè he après moltes coses sobre les plantes. Però a més a més, l'Helena i en Martí fan molta gràcia. És un llibre molt bonic.

Us el recomano ; )

dimarts, 15 de juliol del 2014

Un dia a la granja

Quin llibre més bonic!  Un dia a la granja és el cinquè llibre de la col·lecció: la tortuga setciències.
M'ha agradat molt, perquè he après moltíssimes coses sobre els animals que no sabia. I m'ho han ensenyat el senyor Cantalombardi i una sena amoga que és grangera.

Us el recomano!!! ; )