dimecres, 31 de desembre del 2014

El canal de Youtube de la Cèlia

Com que ara són festes, us vull proposar de fer alguna manualitat. Si us agraden aquestes coses, la meva germana Cèlia té un canal al Youtube que fa coses súper xules i fàcils de fer (i molt econòmiques!), perquè a ella li encanta fer manualitats i difruta molt.

A mi m'encanta tot el que fa. Ara us diré una o dues coses que ha fet: unes floretes amb cloves de festuc, o un centre de taula ben bonic.

Si hi voleu entrar només heu d'anar al seu Canal de Youtube i veureu els videos nous que va penjant de tant en tant.

Esper que us agradi, i si és així, us podeu subscriure al seu canal o posar-li un like i ella es posarà molt contenta.







El dia que el metro se'ns va empassar

Creieu que el metro se us pot empassar? Doncs aquest llibre us explica aquesta mateixa situació. Tot comença un dia quan una classe de 3r va a visitar el Museu Marítim de Barcelona i la Clàudia arriba tard a l'escola perquè vol uns pares nous. El seu amic Roc li proposa de ser detectius i ella hi està encantada. Durant el trajecte en metro, descobreixen un home amb gavardina, ulleres i barret, que s'assembla molt a un personatge del llibre de Tintín. Tots dos decideixen seguir-lo i de cop i volta aquell extrany personatge els fa desaparèixer, com si el metro se'ls hagués empassat.

"El dia que el metro se'ns va empassar" ha sigut per a mi el dotzè llibre de la col·lecció de la formiga groga, tot i que en realitat és el número 48. L'ha escrit la Gemma Armengol i els dibuixos són d'en Tatay.

Ha sigut un llibre diferent dels altres i molt curiós, perquè els nens són una mica trapelles i això converteix el llibre en molt emocionant i aventurós. També m'han agradat molt tots els personatges que hi surten, perquè alguns són molt divertits! Jo no us he parlat de tots els personatges, perquè si us llegiu el llibre no vull que ja ho sapigueu tot; al contrari, vull que us ho trobeu per sorpresa ja que crec que és molt més emocionant i divertit.

Ha sigut molt emocionant llegir aquest llibre i trobar-me tantes sorpreses!
Us el recomano!! ; )




dilluns, 29 de desembre del 2014

El país dels dracs

L'últim llibre que he un llibre titulat: El país dels dracs. Aquest llibre ha sigut per a mi l'onzè llibre de la col·lecció de la formiga groga, però en realitat és el número 45. L'ha escrit en Jordi Sierra i Fabra i els dibuixos són d'en Javi García.

Aquest llibre diu que fa molts i molts anys, en unes terres molt llunyanes, existien unes criatures anomenades dracs. Vivien molt tranquils i en pau, fins que un dia van arrivar uns invasors que van començar a construïr cases al seu territori. Els invasors es feien anomenar humans. Els dracs no saben si han de fer la guerra, perquè estan molt espantats, ja que els humans tenen armes, així que algú s'hi haurà de ficar pel mig o la guerra serà enorme!

A mi aquest llibre m'ha agradat, malgrat que a mi els dracs no m'agraden gaire, perquè són ferotges. En canvi els d'aquest llibre no ho són tan com els pinten a les pel·lícules.

En el llibre passa una història que no us he explicat, perquè no ho vull espatllar, però és molt bonica i si us llegiu el llibre, jo crec que us agradarà molt.

Ha sigut molt xulo llegir aquest llibre.

I ja sabeu, si us agraden les històries de dracs no gaire ferotges, aquest llibre és per a vosaltres!!!!




Un petó de mandarina

Ja fa uns dies, i fins i tot setmanes, que al col·legi ens vam acabar de llegir el llibre del primer trimestre. Aquest llibre es titulava: Un petó de mandarina. La veritat és que no m'hauria fet res tornar-lo a llegir, ja que ha sigut molt emocionant de llegir. 
El llibre va sobre una nena que és nova a una escola. Resulta, que la nena (la Vanina) ve d'un país on hi ha guerres. També hi ha un nen que s'enamora de la Vanina. Un dia, quan el nen, que es diu Tavi, es vol apropar a la Vanina, un altre nen, que és molt mal educat, apareix al seu davant i li diu que ni s'apropi, perquè la Vanina està enamorada d'ell. En Tavi s'ho creu i s'emporta una gran decepció. I des de llavors tot el que fa la Vanina per ell, es pensa que només ho fa per a ser amable o alguna cosa per l'estil, però, en realitat és això? Aquesta part no us la vull explicar, perquè si llegiu el llibre us l'hauré espatllat.

Aquest llibre l'ha escrit l'Eulàlia Canal i els dibuixos són de Sara Ruano. Aquest és el segon llibre que em llegeixo de l'Eulàlia Canal. L'altre llibre va ser: Un somni dins d'un mitjó, que em va agradar molt també.

M'ha encantat aquest llibre, perquè en Tavi es creu que no és ningú, que no sap fer res, i m'ha ensenyat que tothom és important i que tothom sap fer moltes coses. No hi ha ningú que no sàpiga fer absolutament res.

Ha sigut mooolt bonic llegir aquest llibre.

Us el recomano!!!!! ; )



diumenge, 14 de desembre del 2014

Girona Banda Band - Banda Cinema

Aquest any m'he apuntat a la Girona Banda Band, que és una banda que toca súper bé. Hi ha quasi tots els instruments de vent! El director de la Girona Banda Band es diu Sam i és un director exel·lent! A la Girona Banda Band també hi toca la meva germana. Ella toca el saxo, i com que jo toco el piano
i a la banda no hi ha piano, toco percussió conjuntament amb un amic meu i altres nois.

Per Nadal, la Girona Banda Band farà un concert sobre cançons de banda cinema. Tocarem moltes cançons conegudes, com per exemple Els Pirates del Carib o West Side Story. El concert serà a la Sitja de Fornells.
Em fa molta il·lusió tocar en aquest concert, perquè jo mai havia tocat en una banda, i menys a la Girona Banda Band, que per a mi és una banda de nivell professional. Si voleu saber més sobre la Girona Banda Band, aquí teniu l'adreça del seu blog: gironabandaband.blogspot.com.es.
Al concert, després de les cançons de banda cinema tocarem alguna cançó de Nadal.
Si hi voleu venir, l'entrada del concert costa 3 euros.

Hi esteu convidats!!!!!!

  

dijous, 11 de desembre del 2014

Mar i cel

Ja fa uns dies que vam anar a veure, a Barcelona al Teatre Victòria, el musical de Mar i cel. Aquest musical es basa en una obra d'Àngel Guimerà, un autor antic d'obres de teatre.

Mar i cel és una obra ambientada fa molts anys quan van expulsar els musulmans d'Espanya. El protaginista de l'història (en Saïd) és un d'aquests, i com que maten al seu pare i la seva mare, en Saïd decideix anar a viure a un vaixell i es converteix en pirata. Al final, acaba tenint tota una tripulació! 
Un dia fan presonersa uns cristians que els tenen tancats a la bodega del vaixell. Una d'aquestes presoneres (la Blanca) i en Saïd s'enamoren, però ni els pirates ni els cristians hi estan d'acord. Un dels pirates, en Joanot, allibera als presoners a canvi de molts diners i riquesa. I aprofitant l'ocasió, els cristians van matar a tots els pirates, i quan la Blanca veu que en Saïd és mort, es suïcida amb un punyal.

Jo, a la primera part de l'obra estava una mica perduda, però a la que van fer la mitja part i em vaig menjar unes quantes xuxes, el que venia a continuació ho vaig entendre tot. El que em va desorientar una mica, va ser el final, ja que es moren tots, menys els cristians (exepte la Blanca) i en Joanot.
El que em va agradar molt va ser el vaixell, perquè es movia per tot l'escenari i semblava de veritat!
Una altra cosa que em va encantar va ser la música. A més a més, podies veure als músics tocant, ja que estaven a davant de la primera fila i a tocar de l'escenari. La música de Mar i cel està composta per Albert Guinovart.

Va ser molt emocionant anar a veure aquest musical,i si algun cop l'aneu a veure, estic convençuda que us encantarà.










diumenge, 16 de novembre del 2014

Missió Trobairitz

Ja m'he llegit un altre llibre de la col·lecció de la formiga groga. El llibre es titula: Missió Trobairitz.
El protagonista d'aquesta història, un animaló molt especial, ja està tip de que ningú conegui els poemes de la seva mestressa, ja que a ell li encanten. Però no sap com fer-ho, fins que al final se li acut una cosa al·lucinant!!! Aconseguirà que els poemes de la seva mestressa siguin coneguts? Jo això no us ho vull dir perquè si llegiu el llibre, no us el vull espatllar.
Aquest llibre m'ha agradat molt perquè el protagonista és un animal (i a mi m'encanten els animals, i més els que parlen) i perquè aquest llibre diu que les noies també poden fer coses que fan els nois  (com per exemple, escriure poemes, en aquest cas).
Aquest llibre l'ha escrit la Cinta Arasa i els dibuixos són de l'Ignasi Blanch.
Ha sigut molt emocionant llegir aquest llibre!

Us el recomano!!!! ; )


diumenge, 12 d’octubre del 2014

Ricard, el del forat negre

"Ricard, el del forat negre" ha sigut per a mi el novè llibre que he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit en Pep Molist i els dibuixos són de la Lucía Serrano.

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè el protagonista d'aquesta història (en Ricard), té molta imaginació i ell des de ben petit tenia la il·lusió de ficar-se a dintre d'un forat negre. Un dia rep un regal del seu oncle: unes botes, una jaqueta i una llanterna. Amb aquestes coses, en Ricard s'endinsa al Bosc Singular on hi passa una aventura molt extranya.

M'ha cridat molt l'atenció, que normalment als llibres, els capítols van numerats de l'1 a qualsevol número, però en aquest llibre va al revés, és a dir, del 15 al 0 però d'una manera més divertida, com per exmple: 12 monedes o El vagó número 9. 

Aquest llibre ha sigut molt interessant i molt divertit, perquè els personatges, com en d'altres llibres anteriors, també són animals i a mi ja sabeu que m'agraden molt els animals que parlen!

Us el recomano!!! ; )

diumenge, 21 de setembre del 2014

El misteri de l'espantaocells adormit

El misteri de l'espantaocells adormit ha sigut per a mi el vuitè llibre que m'he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit en Joan de Déu Prats i les il·lustracions, que són molt divertides, les ha fet en Lluïssot.

Per cert, la meva germana gran, quan era més petita, va llegir un altre llibre d'en Joan de Déu Prats que es titula: Fricandó; i diu que l'hi va agradar molt.

Els personatges d'El misteri de l'espantaocells adormit són animals que parlen i la història, com diu el títol, un misteri una mica especial. Em sembla una combinació molt interessant, ja que mai havia llegit un llibre que combinés aquestes dues coses.

El protagonista d'El misteri de l'espantaocells adormit és un esquirol que es dedica a investigar (és detectiu) però fa molt de temps que no li encarreguen un cas, fins que un dia un cuc de terra li explica que ha desaparegut el cor de l'espantaocells. L'esquirol es posa molt content perquè per fi té un cas per a resoldre i alhora molt seriós perquè ha de buscar el culpable de que l'espantaocells estigui adormit. La resta de la història, que és molt interessant, no us la vull explicar perquè si us llegiu el llibre pugueu gaudir del final del misteri, tant com ho he fet jo.

A mi aquest llibre m'ha agradat molt: us el recomano!!! ; )


dissabte, 13 de setembre del 2014

Via catalana 2014

El dia 11 de setembre de 2014 que era un dijous, vaig anar amb la meva família i uns amics a Barcelona per participar a la via catalana. 

La via consistia en una gran V amb les quarte barres de la senyera fetes de persones. Per això, hi havia gent que havia de portar la samarreta vermella i d'altres, com nosaltres, que l'haviem de portar groga. A nosaltres ens va tocar estar en el carrer: La gran via de les Corts Catalanes. 

Va ser impresionant, perquè hi havia una gentada... A més a més una mica més a davant teníem uns castellers que van fer castells moltes vegades, però jo només vaig poder-ne veure un ja que a just a davant tenia un noi molt i molt alt. Però igualment va ser molt i molt emocionant.


dimarts, 9 de setembre del 2014

Aventures sense sortir de casa

Aventures sense sortir de casa ha sigut un llibre totalment diferent dels altres. Aquest llibre per a mi ha sigut el setè llibre de la col·lecció de la formiga groga i l'ha escrit la Núria Albertí.

D'aquest llibre m'han agradat molt els dibuixos, que els ha fet la Cristina Losantos.

Aquest llibre ha sigut diferent, perquè tot eren poemes i molt divertits. Tots tracten sobre aventures que munten uns nens molt eixerits i les fan a casa seva o a casa dels avis.


dilluns, 8 de setembre del 2014

Tarzan dels ximpanzés

Ja m'he acabat un altre llibre i es diu Tarzan dels ximpanzés. Aquest llibre ha sigut per a mi el sisè llibre de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit l'Enric Lluch i els dibuixos són de la Gemma Capdevila.
Tarzan dels ximpanzés és un llibre ideal per una persona que li agraden les aventures i la selva.
El narrador d'aquest llibre és un ximpanzé molt eixerit i també molt xafarder, que explica una història bastant coneguda, però una mica diferent de la clàssica. La seva àvia es troba una espècia molt rara de ximpanzé pelat i se'l queda. Ell es cria amb els ximpanzés i quan és més gran, arriba a ser el ximpanzé alfa. Passen moltes aventures però millor no us les explico...
A mi aquest llibre em va agradar bastant.

Si t'agraden les aventures i la selva, aquest llibre és perfecte per a tu!!!
                                                                                                                                                                                                                                                   

Àmsterdam

El dia 22 d'agost vaig estar amb la meva família a Àmsterdam, la capital d'Holanda. 
A Àmsterdam hi vam estar poc temps, però jo ja en vaig tenir prou perquè em va estressar bastant ja que hi moltíssimes bicicletes, molts tranvies i molts cotxes. Tot i els vehicles, Àmsterdam em va agradar perquè és una ciutat molt bonica ja que hi ha canals, molts edificis preciosos...
El que més em va agradar d'Àmsterdam va ser el Mercat de les flors perquè hi havia moltíssimes flors, però de les flors que hi havia més eren tulipes, ja que la tulipa és la flor dels holandesos perquè els agrada molt.Jo al mercat de les flors hi vaig comprar una tulipa de fusta molt mona.
A Àmsterdam també vaig anar a veure la plaça de l'ajuntament. És molt bonica però hi ha moltíssima gent i també hi ha molts tranvies.

Tot i ser bastant estressant, Àmsterdam en va agradar molt!!!



dijous, 4 de setembre del 2014

Cork

El dia 20 d'agost vaig estar amb la meva família a Cork, una ciutat d'Irlanda molt bonica.
A Cork també vam anar a fer un tom per la ciutat amb un autobús que es diu Hop on- hop off, i vam parar en un edifici que ens pensavem que era un museu, però al final va resultar que era una presó antiga. Però encara que fos una presó, a mi em va agradar perquè vaig veure com era una presó d'abans i no em va agradar perquè vaig veure com castigaven a la gent i fins i tot hi havia un nen a la presó, em va fer molta pena.
També vam anar a veure el mercat anglès, on hi havia moltíssima varietat de menjar i moltes paradetes.
A més a més vam veure quasi tot Cork amb aquell autobús i la veritat és que a mi em va agradar bastant.

Cork em va agradar molt!!!

dimarts, 2 de setembre del 2014

Dublin

El dia 19 d'agost vaig estar amb la meva família a la capital d'Irlanda : Dublin. A mi Dublin em va encantar tant que va ser una de les dues ciutats, de les que vam veure, que més em van agradar ( l'altra ciutat va ser Edimburg ).

El primer lloc on vam anar de Dublin va ser la seva Universitat que es diu Trinity College. Vam anar a veure el pati de la Universitat i a mi em va semblar enorme!!!!! Tenia moltes plantes i molts colors! I de fora és encantadora, sembla de conte!

També vam anar a fer un tom amb l'autobús Hop on- hop off, que és un autobús que et porta per tota la ciutat. Tot Dublin és preciós! Amb l'autobús vam veure la fàbrica de cervesa Guiness, que és la cerversa irlandesa i també vam veure una cosa molt curiosa de veure: la casa del president. És blanca i téun parc al davant que és enorme.

L'autobús ens va deixar a St. Crist George Cathedral que és una catedral molt i molt bonica i també sembla de conte igual que la Universitat.

Al costat de la catedral hi ha el Dublinia que és un museu molt gran i molt bonic que t'explica l'època mediaval i l'època dels vikings a Dublin, i a mi em va agradar molt perquè té moltes coses que pots tocar, fer moltes activitats i enprovar-te vestits d'aquelles èpoques.



En general, Dublin em va encantar!!! ; )


dissabte, 30 d’agost del 2014

Glasgow

El dia 18 d'agost vaig estar amb la meva família a Glasgow.
Glasgow és la ciutat més gran d'Escòcia, pero no és la capital. A Glasgow, una amiga de la meva àvia ens va fer de guia. Ella es diu Marion i és molt i molt simpàtica.
Junts vam anar a fer un volt en un autobús que es diu Hop on- hop off ( que vol dir pujar d'un salt i baixar d'un salt ) i vam veure l'ajuntament, la universitat de Glasgow, tot el paisatge, un museu... Aquest museu va ser molt divertit de veure, perquè tractava sobre història de la ciutat. Aquest museu em va encantar!!! El que més em va agradar d'aquest museu, va ser un carrer on hi havia moltes botigues antuigues.

També vam anar a veure la plaça: George Square, que és la plaça on hi ha l'ajuntament i és molt gran.
I a un altre lloc vam veure l'estatua del duc de Wellington que tenia un cono de trànsit al cap.

Glasgow em va encantar!!!

divendres, 29 d’agost del 2014

Belfast

El dia 17 d'agost vaig estar amb la meva família a Belfast que és la capital  d'Irlanda del Nord ( el Regne Unit ). Belfast és una ciutat molt bonica.
Vam anar a veure les pintades a les pareds que molt típiques d'allà i que s'assemblen una mica als graffitis però amb el tema de la política. N'hi havia alguns que eren molt macos i molt grans!

També van anar a veure l'ajuntament: és molt gran!!! Hi vam entrar i no sé pas si és més bonic de dintre o de fora. Crec que l'ajunament va ser el que més em va agradar de Belfast.
 
A més a més de les pintadaes a les pareds i de l'ajuntament, vam anar a fer un bolt per Belfast i a mi em va agradar molt.

Belfast és una ciutat molt bonica però em van agradar més altres ciutats que vam anar a visitar.

dijous, 28 d’agost del 2014

El Llac Ness

El dia 15 d'agost vaig estar amb la meva família  al llac Ness i ens hi va portar un home molt simpàtic que es deia David. 

De camí cap al llac, en David va parar el cotxe en un lloc que es deia Clootie Well que era un tros de bosc que estava ple de roba lligada als arbres, perquè, com ens va explicar en David, la gent abans anava allà quant algú estava malalt i portava un tros de roba de la persona malalta, la mullaven en el manantial que hi ha allà al bosc i la lligaven a un arbre. Va ser molt divertit veure tanta i tanta roba en un bosc, ja que crec que a Catalunya no hi ha res semblant. Si voleu veure el Clootie Well, ho podeu mirar a la primera foto.

Aquest dia també vam veure xais, vaques i fins i tot els caps d'unes simpàtiques foques que es podien veure molt lluny i  molt petites. Però tots aquests animals els vam veure en un altre lloc.
Quant vam anar continuant el camí vam anar veient el paisatge, que per cert, és preciós!!!
Finalment, vam arrivar al llac Ness, on hi feia un vent... Tot i el vent, a mi em va agradar molt perquè vaig poder tocar l'aigua del llac Ness! Aquest llac és molt famós, perquè tal i com diu la llegenda, en el llac Ness hi viu un montre molt gran que li han posat de nom Nessie.

El llac Ness és preciós, però l'aigua està molt freda...


dimecres, 27 d’agost del 2014

Edimburg

El dia 14 d'agost vaig estar amb la meva família a Edimburg: la capital d'Escòcia. Vaig al·lucinar amb els escocesos. Sabíeu que porten la faldilla escocesa quan es casen?A més a més aquestes faldilles són molt curioses: totes porten quadres.
A Edimburg vaig veure el castell més bonic que he vist mai. A dins hi havia moltíssimes sales amb diferentes coses a dintre: a una hi ha la presó, a unes altres dos hi ha museus... De fora el museu és encantador!!!
També vam passar per un carrer que estava ple fins a vessar, perquè just aquella setmana era el festival de teatre i hi havia molta gent que estava allà o bé disfressada, o bé cantant, o bé ballant, etc. Va ser molt divertit perquè cada cop anaves veient gent molt graciosa.
Llavors també vam anar passant per un altre carrer on es veien unes vistes estupendes de la ciutat.

Edimburg és una ciutat encantadora!!

dimarts, 26 d’agost del 2014

Hamburg

El dia 12, 13 i 24 d'agost d'aquest 2014 he estat amb la meva família a la ciutat alemanya d'Hamburg.
Mai havia estat a Alemanya abans i no parlo gens d'alemany, així que tot em va semblar una mica extrany.
Només arribar a l'aeroport em vaig adonar de que la gent era molt sileciosa. Tanta gent com hi havia i no es sentia a ningu!
A mi em va agradar molt l'ajuntament d'Hamburg perquè és molt gran, molt bonic i té unes paradetes de frankfurts, patates fregides i crêpes que són per llepar-t'hi els dits. També em van encantar els canals: són extraordinaris. A més a més de l'ajuntament i els canals, també vaig anar a veure un museu d'arts decoratives. Em va agradar molt, però com jo tenia febre, no em vaig poder fixar molt en algunes coses. També vaig estar a l'estació de trens que és preciosa amb aquell rellotge allà al mig.
Crec que el fet de estar-hi tres dies em va servir molt per veure moltes coses.



Hamburg és una ciutat marevellosa i molt encantadora.



diumenge, 10 d’agost del 2014

Xarop de banya d'unicorn

Quin llibre tan i tan bonic! Xarop de banya d'unicorn m'ha emocionat molt!!!
Per a mi, el llibre: Xarop de banya d'unicorn, ha sigut el cinquè llibre que m'he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit la Muntsa Mimó i els dibuixos són de la Cristina Sardà, que per cert, m'han agradat molt aquests ddibuixos.
Aquest llibre tracta sobre un nen que té sis germans grans, i que mai li deixen fer res perquè ells diuen que és molt petit. Ell es queixa, i va en vusca de l'unicorn de la lluna perquè el faci més gran.
La millor part és el final, ja que és preciós.
M'ha encantat!!

Us el recomano!!! ; )

dilluns, 4 d’agost del 2014

Quin cap, Clara!

La narradora del conte, la Clara, és una nena ben especial, perquè ja quan era petita, li començaven a sortir coses al cap. Per exemple, quan la Clara tenia tres mesos, els seus pares li van comprar un xumet i a l'endemà, a la Clara li havien sortit nou xumets al cap. Un altre exemple seria que, un dia, en Lluc - el germà de la Clara-, li va donar una oliva a la seva germana i a mitganit, a la Clara li havia sortit una olivera al cap. Però no només els xumets i l'olivera, sinó que també li van sortir unes granotes, un ocell que nia, etc. Però el que de veritat va espantar a la Clara, és que un dia li va sortir una antena parabòlica i va començar a escoltar una conversa que no li agradava gens...

Aquest llibre, ha sigut el quart llibre que m'he llegit de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit la Glòria Marín i m'ha encantat. És un llibre fantàstic!!


Us el recomano!!! ; )

dimecres, 30 de juliol del 2014

Quin somni!!!

Un dia, en llevar-me, vaig notar alguna cosa que no em lligava. Em vaig aixecar del llit amb el meu osset de peluix i vaig veure que no estava a la meva habitació. No! Estava en una habitació completament diferent de la meva. Però de cop, vaig veure que hi havia la joguina que jo volia per Reis i que no m'havien portat. De seguida la vaig agafar, però un moment després me'n vaig penedir. Algú amb una veu molt estrident que cridava com un boig:
- Mama!!!! He vist una nena a la meva habitació!!!!
- A si? I com és?
- Té els cabells arrissats i semblen d'or!!- va repetir la primera veu que semblava d'un nen
Quan em vaig poder fixar millor en l'habitació, em vaig adonar de que tot eren fotos de tres ossos!!! En veure'm en un mirall que hi havia recolzat a la paret, vaig fer un bot de l'espant: jo era ben rossa i tenia els cabells plens de tirabuixons. No m'ho podia creure, si jo sóc morena!!!!
Uns moments després per la porta d'aquella habitació hi van entrar un ós petit i  una ossa que semblava la seva mare. L'ossa es va espantar tant, que no va tardar en cridar el seu marit. Llavors va entrar a l'habitació un ós enorme i de seguida em va fer fora. Però no només de l'habitació, sinó també de casa seva.
Jo no entenia res, però llavors vaig veure que aquella casa era la dels tres ossos i que jo era la Rinxols d'Or.
Mentre anava caminant, pensava com podia haver acabat allà. De sobte, vaig sentir unes veus que cantaven. M'hi vaig apropar a poc a poc i vaig veure set nans... Òndia! Però si eren els set nans del conte de la Blancaneus!!!!
Jo estava al·lucinant, però tenia moltes ganes de conèixer-los.
Quan eren a tres pams de la meva cara, els vaig saludar:
- Bon dia!
- Bon dia! Qui ets tu? No t'hem vist mai per aquestes terres!- em va dir el nan que         anava al  capdavant de la fila.
-     Em dic Laia. Estava passejant per aquí i us he sentit cantar. Per cert, canteu molt bé!
-     Ah, moltes gràcies!- la veu d'aquell nan em ressonava com un timbal.- I..... Que ens volies demanar alguna cosa?
-     No, només us volia saludar.
-     Doncs llavors ja pots marxar que tenim molta feina- em va contestar un altre nan que no era gaire simpàtic.

I just acabar de dir aquelles paraules, els set nans se'n van anar en fila tal com havien arribat. Jo els vaig seguir, perquè si ells eren els set nans de la Blancaneus... Jo la volia conèixer!
Al cap d'una estona de caminar, vam arribar en una caseta molt petita on allà al terra hi havia estirada... Oh no! Era la Blancaneus i no estava estirada, s'havia menjat la poma verinosa i...
Jo ja sabia la història de la Blancaneus, però en persona semblava que estava morta de veritat.  Després de pensar una mica, em vaig adonar que faltava el príncep, el príncep que havia de despertar la Blancaneus; però no arribava.
En aquell moment, es va sentir un soroll d'un cavall i per l'est es va veure arribar un noi molt elegant damunt d'un cavall blanc: era el PRÍNCEP!! Quan es va apropar més, jo li vaig dir:
-     Corre ! Ràpid! Has de salvar la Blancaneus!
El príncep va apropar-se cap a ella i li va fer un petó...
En aquell moment em vaig despertar, vaig mirar el meu entorn: tornava a ser a la meva habitació! Vaig reflexionar un moment i vaig dir en veu alta:
-     No pot ser! No pot ser! Però si tot ha sigut un somni!
De seguida me'n vaig anar cap al menjador on hi havia estirada al sofà la meva mare.
-     Mama, mama! Però si sembles la Blancaneus!
Jo me'n vaig anar a buscar el meu pare que estava a la cuina i li vaig dir:
-     Papa, has d'anar a salvar la Blancaneus!
-     A si?! I on està la Blancaneus?
-     Al menjador! Corre, corre!
El meu pare se'n va anar cap al menjador, i fent broma va dir:
- Oh! Quina donzella!
I li va fer un petó a la galta. Llavors la meva mare va exclamar:
-     Oh príncep meu! M'has salvat la vida!
Ells dos van saludar fent una reverència i els tres vam començar a riure MOLT!!!!!


Abril 2014
Anna Cots

dilluns, 28 de juliol del 2014

Històries viscudes

Que bonic aquest llibre! Històries viscudes ha sigut el meu tercer llibre de la col·leccio´de la formiga groga i l'ha escrit en Pere Tobaruela. Ha sigut súper emocionant llegir aquest llibre. Va d'una nena que es diu Ona i que troba un llibre molt especial... Tot el que hi ha escrit en aquell llibre, li passa a la vida real a l'Ona. Aquell llibre és màgic, i ho dic perquè cada vegada que obre el llibre per la primera pàgina, troba un història diferent. 

M'ha encantat aquest llibre, i és que quan em posava a llegir, no podia parar!

Us el recomano amb tot el cor!!! ; )

Un niu de formigues

Un niu de formigues ha sigut per a mi el segon llibre de la col·lecció de la formiga groga. L'ha escrit en Jordi de Manuel.

M'ha agradat, entre altres coses, pel fet que són diverses històries en un llibre, però en totes hi aparèixen formigues, reals o imaginàries. 

M'han agradat especialment el tercer, el quart i el cinquè capítols, perquè les històries són molt boniques. Però el capítol que de veritat m'ha agradat ha sigut l'últim, ja que és una història amb endevinalles pel mig. 

També hi ha hagut un capítol, que és el sisè, que em va entristir, ja que fa una mica de pena.

 Però en general el llibre és molt bonic.

Us el recomano!!! ; )

dimecres, 23 de juliol del 2014

Gosigatades

Sabeu què vol dir la paraula gosigatades? Vol dir aventures en l'idioma dels gats i dels gossos, perquè entre ells s'entenen.

Gosigatades és un llibre de Flavia Company i és de la col·lecció de la formiga groga.

A mi el llibre m'ha encantat, perquè, encara que siguin gossos i gats, he après moltes coses.

La colla consta del Terretrèmol, un gos molt gran, el Mestre, un altre gos que es diu així perquè és el més llest, el Pi, un gos molt alt, el Punxegut, un gos amb les dents molt afilades, la senyora Fina, una gosseta blanca i peluda, el Sam, un gat ratllat i el millor amic del Mestre, i finalment, la Peti, la xicota del Sam que també és una gata.

Aquest llibre és preciós.

Us el recomano!!! ; )


dimecres, 16 de juliol del 2014

Bufa, quin paisatge!


Ja m'he acabat el sisè i últim llibre ( de moment ) de la col·lecció: la tortuga setciències. El llibre es titula: Bufa, quin paisatge!.

M'ha agradat molt, perquè he après moltes coses sobre les plantes. Però a més a més, l'Helena i en Martí fan molta gràcia. És un llibre molt bonic.

Us el recomano ; )

dimarts, 15 de juliol del 2014

Un dia a la granja

Quin llibre més bonic!  Un dia a la granja és el cinquè llibre de la col·lecció: la tortuga setciències.
M'ha agradat molt, perquè he après moltíssimes coses sobre els animals que no sabia. I m'ho han ensenyat el senyor Cantalombardi i una sena amoga que és grangera.

Us el recomano!!! ; )

Ara sí que m'has tocat el nas!

Quina manera més maca d'aprendre coses sobre el cos humà! Ara sí que m'has tocat el nas és el quart llibre de la col·lecció: la tortuga setciències.

Aquest llibre m'agrada molt, perquè es pot aprendre: els cinc sentits i els seus òrgans, el nostre cicle vital ( el cicle de la vida ), el nom dels ossos i dels muscúls i moltes altres coses més.

És molt interessant.


Us el recomano!!! ; )

Descens al barranc del Diable


Descens al barranc del Diable és el tercer llibre de la col·lecció: la toruga setciències.
El llibre em va encantar, perquè el senyor Cantalombardi, els explica a l'Helena i a en Martí, una històra molt bonica i molt interessant.
Amb aquest llibre també aprendreu moltes coses.

Us el recomano!!!! ; )

Un huracà anomenat Otília

Hola!  Sabeu què??
Ja m'he llegit el segon llibre de la col·lecció: la tortuga setciències. El llibre es titula: Un huracà anomenat Otília, on el senyor Cantalombardi té una amiga molt especial...  En aquest llibre, també es pot aprendre moltes coses!!! I també riureu molt amb l'Helena i en Martí.

Us el recomano!!!

Un veí ple de sorpreses

Ei, hola!

L'altre dia em vaig acabar de llegir el primer llibre de la col·lecció: la tortuga setciències. El llibre es titula: Un veí ple de sorpreses.
Em va agradar moltíssim, perquè em va fer imaginar que jo estava a l'espai. Amb el senyor Cantalombardi ( un senyor molt especial del llibre ) es pot aprendre moltes coses!!!
I també amb l'Helena i en Martí, dos nens molt diferents.

Us el recomano!!!!