Un dia, en llevar-me, vaig notar alguna cosa que no
em lligava. Em vaig aixecar del llit amb el meu osset de peluix i vaig veure
que no estava a la meva habitació. No! Estava en una habitació completament
diferent de la meva. Però de cop, vaig veure que hi havia la joguina que jo
volia per Reis i que no m'havien portat. De seguida la vaig agafar, però un
moment després me'n vaig penedir. Algú amb una veu molt estrident que cridava
com un boig:
- Mama!!!! He vist una nena a la meva habitació!!!!
- A si? I com és?
- Té els cabells arrissats i semblen d'or!!- va
repetir la primera veu que semblava d'un nen
Quan em vaig poder fixar millor en l'habitació, em
vaig adonar de que tot eren fotos de tres ossos!!! En veure'm en un mirall que
hi havia recolzat a la paret, vaig fer un bot de l'espant: jo era ben rossa i
tenia els cabells plens de tirabuixons. No m'ho podia creure, si jo sóc
morena!!!!
Uns moments després per la porta d'aquella
habitació hi van entrar un ós petit i
una ossa que semblava la seva mare. L'ossa es va espantar tant, que no
va tardar en cridar el seu marit. Llavors va entrar a l'habitació un ós enorme
i de seguida em va fer fora. Però no només de l'habitació, sinó també de casa
seva.
Jo no entenia res, però llavors vaig veure que
aquella casa era la dels tres ossos i que jo era la Rinxols d'Or.
Mentre anava caminant, pensava com podia haver
acabat allà. De sobte, vaig sentir unes veus que cantaven. M'hi vaig apropar a
poc a poc i vaig veure set nans... Òndia! Però si eren els set nans del conte
de la Blancaneus!!!!
Jo estava al·lucinant, però tenia moltes ganes de
conèixer-los.
Quan eren a tres pams de la meva cara, els vaig
saludar:
- Bon dia!
- Bon dia! Qui ets tu? No t'hem vist mai per
aquestes terres!- em va dir el nan que
anava al capdavant de la fila.
-
Em dic Laia. Estava passejant per aquí
i us he sentit cantar. Per cert, canteu molt bé!
-
Ah, moltes gràcies!- la veu d'aquell
nan em ressonava com un timbal.- I..... Que ens volies demanar alguna cosa?
-
No, només us volia saludar.
-
Doncs llavors ja pots marxar que tenim
molta feina- em va contestar un altre nan que no era gaire simpàtic.
I just acabar de dir aquelles paraules, els set
nans se'n van anar en fila tal com havien arribat. Jo els vaig seguir, perquè si
ells eren els set nans de la Blancaneus... Jo la volia conèixer!
Al cap d'una estona de caminar, vam arribar en una
caseta molt petita on allà al terra hi havia estirada... Oh no! Era la
Blancaneus i no estava estirada, s'havia menjat la poma verinosa i...
Jo ja sabia la història de la Blancaneus, però en
persona semblava que estava morta de veritat.
Després de pensar una mica, em vaig adonar que faltava el príncep, el
príncep que havia de despertar la Blancaneus; però no arribava.
En aquell moment, es va sentir un soroll d'un
cavall i per l'est es va veure arribar un noi molt elegant damunt d'un cavall
blanc: era el PRÍNCEP!! Quan es va apropar més, jo li vaig dir:
-
Corre ! Ràpid! Has de salvar la
Blancaneus!
El príncep va apropar-se cap a ella i li va fer un
petó...
En aquell moment em vaig despertar, vaig mirar el
meu entorn: tornava a ser a la meva habitació! Vaig reflexionar un moment i
vaig dir en veu alta:
-
No pot ser! No pot ser! Però si tot ha
sigut un somni!
De seguida me'n vaig anar cap al menjador on hi
havia estirada al sofà la meva mare.
-
Mama, mama! Però si sembles la
Blancaneus!
Jo me'n vaig anar a buscar el meu pare que estava a
la cuina i li vaig dir:
-
Papa, has d'anar a salvar la
Blancaneus!
-
A si?! I on està la Blancaneus?
-
Al menjador! Corre, corre!
El meu pare se'n va anar cap al menjador, i fent
broma va dir:
- Oh! Quina donzella!
I li va fer un petó a la galta. Llavors la meva
mare va exclamar:
-
Oh príncep meu! M'has salvat la vida!
Ells dos van saludar
fent una reverència i els tres vam començar a riure MOLT!!!!!
Abril 2014
Anna Cots
