diumenge, 18 de setembre del 2016

50 posts!

Com ja haureu notat amb el títol, aquest és el cinquantè post que faig en el meu blog. Quan vaig començar a escriure en aquest pàgina web tenia deu anys i no m'imaginava pas que arribaria tan lluny. De fet, la meva germana em va dir que ni de broma arribaria als cinquanta posts, i aquí estic! Ara, ja tinc dotze anys i fer aquest post m'ha suposat una gran felicitat i poder demostrar-li a la meva germana que s'equivocava.

La idea de crear aquest blog va sorgir del meu pare, perquè em va dir que tenia un amic que la seva filla tenia un blog, i aprofitant que aquell dia jo havia guanyat aquell concurs de contes (motiu del meu primer post) em va dir que aprofités i en crees un. La veritat és que jo no ho veia gens clar i primer m'hi vaig negar, perquè jo veia que això portava moltíssima feina i que no sabria què escriure-hi; però quan em van regalar la caixa plena de llibres vaig pensar que seria un bon motiu sobre el què escriure: els llibres que llegeixo.
Bé, com ja sabreu, vaig començar només escrivint sobre llibres, però després em vaig anar animant a provar coses noves i a escriure altres coses com viatges que faig o extraescolars meves.

Escriure m'encanta, però a vegades em costa molt decidir a posar-me a fer un post perquè, com qualsevol altra nena, també m'agrada mirar la tele, dormir, etc; però quan m'hi poso escric una bona estona seguida. A vegades tinc molts dubtes sobre què escriure o com escriure-ho, però quan el post està acabat, se'm dibuixa un somriure immens a la cara!
També m'agovio una mica perquè tinc molts llibres per llegir (llibres que m'han regalat, llibres que m'he comprat, llibres que m'han recomanat...) i molts posts pendents per fer; però el meu pare sempre diu que no és obligatori fer tots els posts de tots els llibres que llegeixo, i és precisament per això que no ho faig. Hi ha llibres que els vaig llegir fa molt i que encara no he fet el post, i em costa molt decidir si fer-lo o no, perquè també crec que és per lectors més petits i jo ja tinc una edat en què ja llegeixo coses de molt més gran, però a vegades també em sap greu deixar un llibre sense recomenació. És per això que en alguns posts poso que el llibre és per a nens més petits, perquè hi ha gent que m'ha comentat que mira el meu blog i que agafa idees pels seus fills (però són més petits que jo). Això m'agrada molt i em fa molt feliç!

Quan era petita tenia claríssim que de gran volia ser escriptora. Ara, crec més convenient que de gran tingui un ofici que em faci feliç i a més a més escriure com a hobby. Però una cosa tinc claríssima: el fet d'escriure no m'ho treu ningú! Perquè em fa feliç, em fa ser jo mateixa!