dijous, 15 de desembre del 2016

Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi

Com ja us vaig explicar fa dos posts, pel Sant Jordi de l'any passat vaig comprar dos llibres: "Els germans Wallace i l'espasa de Sir William" i "Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi". Com que ja vaig fer un post pel primer llibre, ara només us parlaré del segon ("Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi"). Aquest llibre considero que és per a lectors més petits (fins a uns deu anys més o menys) o, si no us agrada llegir llibres molt densos, crec que us pot interessar i agradar!

Com que ja fa molt que el vaig llegir, la veritat és que no el tinc tan fresc com d'altres, però igualment faré el post perquè em sap molt greu deixar-lo sense valoració.

"Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi" és un llibre súper original i creatiu per moltes raons, però sobretot pel fet que en Sisu Lagares s'hagi inventat que al Casc Antic de Girona, que per a mi és un dels llocs més bonics de la ciutat, hi ha passadissos secrets i tresors amagats... A mi em toca molt de prop, ja que jo visc a Girona i me la conec i estimo molt, per tant imaginar-te que a la teva ciutat hi ha un tresor amagat al qual per arribar-hi has de travessar passadissos secrets... És súper divertit a l'hora de llegir-lo. Ara estic fent molta referència a Girona, però si no sou d'aquesta ciutat estic segura que també un agradarà, eh? Perquè com ja sabreu, Sant Jordi és el patró de Catalunya i sempre a finals d'abril se celebra la seva diada, on tots el homes regalen a les dones que estimen una rosa i elles els hi regalen un llibre. La veritat és que no sé d'on ve aquesta tradició tan curiosa, però el cas és que tothom la respecta i a més a més s'ho passa d'allò més bé. Aquell dia la Rambla de Girona està plena de gom a gom i quasi que no s'hi pot passejar. Però aquesta tradició no només se celebra a la meva ciutat, sinó també a tot Catalunya. Així doncs, encara que no sigueu de Girona, podeu trobar interessant el fet de pensar que hi ha la llança de Sant Jordi amagada a les profunditats d'una ciutat.

Els protagonistes d'"Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi" són dos germans de deu i quinze anys respectivament que no sabem com, però sense esperar-s'ho sempre s'enboliquen en alguna història i passen unes aventures increïbles. En el llibre anterior ("Els germans Wallace i l'espasa de Sir William") van trobar una espasa que havia format part d'un gran personatge d'Escòcia (el Senyor William) i en aquest llibre el que troben és una llança , però no una llança qualsevol, sinó la llança de Sant Jordi!

Bé, ara us faré un resum de l'argument, però no us ho explicaré tot, que si el voleu llegir no tindria gràcia!
El llibre comença amb els nostres protagonistes anant a un torneig de golf a la ciutat de Girona. Allà s'hi troben un nen molt desagradable que competeix contra ells i no els fa gens de gràcia, però hauran d'aprendre a conviure junts en aquesta gran aventura entre corredisses pels passadissos secrets, fantasmes, esquelets i nous descobriments que fins a aquell moment ningú coneixia, i potser fins i tot, acabaran descobrint coses d'ells mateixos que no sabien i que els ajudaran en la seva relació.

Així doncs, acabaré dient una altra i última vegada que el llibre d'"Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi" m'ha semblat un llibre súper original, d'acció i aventures i us animo a llegir-lo (a lectors d'uns deu anys aproxima dement o als qui no els qui els hi agradin llibres no gairé llargs ni densos). Us semblarà molt interessant!






diumenge, 18 de setembre del 2016

50 posts!

Com ja haureu notat amb el títol, aquest és el cinquantè post que faig en el meu blog. Quan vaig començar a escriure en aquest pàgina web tenia deu anys i no m'imaginava pas que arribaria tan lluny. De fet, la meva germana em va dir que ni de broma arribaria als cinquanta posts, i aquí estic! Ara, ja tinc dotze anys i fer aquest post m'ha suposat una gran felicitat i poder demostrar-li a la meva germana que s'equivocava.

La idea de crear aquest blog va sorgir del meu pare, perquè em va dir que tenia un amic que la seva filla tenia un blog, i aprofitant que aquell dia jo havia guanyat aquell concurs de contes (motiu del meu primer post) em va dir que aprofités i en crees un. La veritat és que jo no ho veia gens clar i primer m'hi vaig negar, perquè jo veia que això portava moltíssima feina i que no sabria què escriure-hi; però quan em van regalar la caixa plena de llibres vaig pensar que seria un bon motiu sobre el què escriure: els llibres que llegeixo.
Bé, com ja sabreu, vaig començar només escrivint sobre llibres, però després em vaig anar animant a provar coses noves i a escriure altres coses com viatges que faig o extraescolars meves.

Escriure m'encanta, però a vegades em costa molt decidir a posar-me a fer un post perquè, com qualsevol altra nena, també m'agrada mirar la tele, dormir, etc; però quan m'hi poso escric una bona estona seguida. A vegades tinc molts dubtes sobre què escriure o com escriure-ho, però quan el post està acabat, se'm dibuixa un somriure immens a la cara!
També m'agovio una mica perquè tinc molts llibres per llegir (llibres que m'han regalat, llibres que m'he comprat, llibres que m'han recomanat...) i molts posts pendents per fer; però el meu pare sempre diu que no és obligatori fer tots els posts de tots els llibres que llegeixo, i és precisament per això que no ho faig. Hi ha llibres que els vaig llegir fa molt i que encara no he fet el post, i em costa molt decidir si fer-lo o no, perquè també crec que és per lectors més petits i jo ja tinc una edat en què ja llegeixo coses de molt més gran, però a vegades també em sap greu deixar un llibre sense recomenació. És per això que en alguns posts poso que el llibre és per a nens més petits, perquè hi ha gent que m'ha comentat que mira el meu blog i que agafa idees pels seus fills (però són més petits que jo). Això m'agrada molt i em fa molt feliç!

Quan era petita tenia claríssim que de gran volia ser escriptora. Ara, crec més convenient que de gran tingui un ofici que em faci feliç i a més a més escriure com a hobby. Però una cosa tinc claríssima: el fet d'escriure no m'ho treu ningú! Perquè em fa feliç, em fa ser jo mateixa!



dimecres, 3 d’agost del 2016

Els germans Wallace i l'espasa de Sir William

L'any passat per Sant Jordi, a mi em feia gràcia comprar "Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi", ja que m'havien comentat que anava sobre Girona, i com que és la meva ciutat, em va cridar l'atenció. El que va passar va ser que quan vaig ser a la parada, em vaig trobar cara a cara amb el seu autor: en Sisu Lagares. Aprofitant l'ocasió, li vaig demanar que em firmés el llibre que jo ja havia comprat. Ell, molt content, em va dir que no hi havia cap problema amb que me'l firmés, però que si no llegia primer "Els germans Wallace i l'espasa de Sir William", potser no entendria del tot aquest. Així que em va ensenyar aquest últim llibre i com que també em va cridar molt l'atenció, el vaig comprar.

Ara que ja sabeu com és que tinc aquest llibre, us parlaré de: "Els germans Wallace i l'espasa de Sir William" i deixaré per un altre post "Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi".

Com ja he dit, l'autor d'aquesta aventura és en Sisu Lagares i les il·lustracions del primer són d'en José Aniceto Bellido.

La història comença amb els dos protagonistes (els germans Mark i Adrien Wallace) entrenant per un torneig de golf, quan en Mark (el gran) fa un cop tan dolent que la pilota va a parar enmig del bosc entre els arbres. Una mica avergonyit, va a buscar la pilota i.... quan hi arriba, allà al costat, una mica enterrat, hi ha un gerro que sembla molt vell. Aquell gerro conté un missatge que ells dos no s'esperen i que els portarà, sense saber-ho, a una gran aventura que canviarà les seves vides...

La història està ambientada a Escòcia i aquest va ser un dels motius pels que vaig gaudir tan llegint aquest llibre. Jo havia anat a Escòcia l'estiu abans de comprar el llibre i en molts paràgrafs de la història fan referència a aquest país i vaig sentir com si hi tornés.

Ha sigut una experiència molt bonica llegir aquest llibre i dono moltes gràcies a en Sisu per aconsellar-me que me'l comprés ;) Però com ja he dit, les aventures d'aquests dos germans no s'acaben aquí. Recordeu que hi ha un segon llibre...